jueves, 15 de abril de 2010

SP



Passen el dies lentament
amb una cadència imperceptible.
Un enrenou de vida petitíssima,
les formigues traginant els granets de sorra...
Passen el dies com una lleugera brisa d'enyorança,
passen filant prim els minuts
com atansant la ràbia decrèpita foragitada de mentides.
Les pedres silencioses han sentit aquest batec inabastable de silencis
amagant els secrets que hom coneix íntimament.

martes, 13 de abril de 2010

lunes, 12 de abril de 2010

Andrej Osokin



El corría nunca le enseñaron a andar se fue,
tras luces pálidas
Ella huía de espejismos y horas de mar
Aeropuertos unos vienen otros
se van igual que Alicia sin en ciudad
El valor para marcharse el miedo a llegar

Llueve en el canal la corriente
enseña el camino hacia el mar
Todos duermen ya
Dejarse llevar suena demasiado bien
Jugar al azar
Nunca saber donde puedes terminar o empezar

Un instante mientras los turistas se van
Un tren de madrugada consiguió
trazar la frontera entre siempre o jamás

Llueve en el canal la corriente
enseña el camino hacia el mar
Todos duermen ya
Dejarse llevar suena demasiado bien
Jugar al azar
Nunca saber donde puedes terminar o empezar
o empezar

Ella duerme tras el vendaval
se quito la ropa sueña con despertar
en otro tiempo y en otra ciudad
Dejarse llevar
Suena demasiado bien
Jugar al azar nunca saber
donde puedes terminar o empezar
terminar o empezar
terminar o empezar.

Vetusta Morla

domingo, 11 de abril de 2010




"¿Una flor caída
volviendo a la rama?
Ah, una mariposa".

(Moritake)

.